El Club de la Cançó es va estrenar el febrer del 2001 i des de llavors han passat per la nostra programació més d'un centenar d'artistes. A l'hora d'escollir-los ho hem fet seguint dos criteris: que tinguessin qualitat i que no estiguessin tots tallats pel mateix patró. Que n'hi haguessin d'aquí i d'allà , de més clàssics i de més actuals, que fossin d'estils diversos... Qui entri a la nostra pàgina web (www.clubcantautor.com), vagi a l'apartat "història" i repassi la llista dels més de cent cinquanta concerts que hem fet, ho podrà comprovar. Cada un d'ells l'hem programat amb moltes ganes i tots ens han semblat interessants per un motiu o un altre. Però d'entre tots n'hi ha hagut uns quants, no pas gaires, que han sigut especials per una raó molt concreta, i ha sigut quan hem pogut comptar amb artistes difícils de veure en altres escenaris del nostre entorn, concerts exclusius i memorables. El de Santabárbara és un d'ells.

Després de molts anys de silenci, aquell grup que va ser un dels més entranyables dels anys 70 va tornar a renéixer el 2006 amb dos músics nous embolcallant la veu de l'Enric Milian, el seu cantant de sempre. Quan el 2010 els vam tenir a El Sielu, el nostre escenari de llavors, feia quatre anys que havien tornat però només havien fet dues actuacions. I des del seu pas pel Club fins ara n'han fet ben poques més. Tenir-los ens va semblar un luxe. I per a mi, personalment, un somni que mai m'hauria imaginat que s'hagués fet real. Us puc confessar que en el seu concert d'avui al Club de la Cançó hi conflueixen les nostres ganes d'escoltar-los de nou i també la seva il·lusió per tornar. Tenir Santabárbara al Club és un privilegi de debò.

Josep Mª Oliva
Membre d'El Club de la Cançó

L'Enric Milián, cantant de Santabárbara i autor de Charly i de moltes altres cançons, va néixer a Barcelona el 22 de novembre del 1947. Amb 14 o 15 anys va formar un duet de dues guitarres i dues veus amb el seu cosí Francesc, es deien Frank & Henry. Amb la incorporació d'un bateria i un baix van sorgir Los Showmen, que amenitzaven cada setmana els balls del Price a Barcelona. Més tard, amb el grup renovat i amb el nom de Los Clásicos, van tocar per sales de Lloret i de Sant Pol. Va ser llavors quan li vanproposar incorporar-se al Grupo 67 com a cantant però no com a guitarra sinó com a baix, i a partir d'aquell moment sempre més ha tocat aquell instrument. Al 1968 els va fitxar el Tony Ronaldi ell, al tornar de la mili,va entrar com a baixista del Georgie Dann. Allà vaconèixer l'Alberto López i el Mario Balaguer amb els qui acabaria formant Santabárbara. Al 1971 i mentre encara acompanyen al Georgie Dann, el trio, amb el nom de Época treu un single, l´únic d'una etapa que va durar ben poc. Tot va canviar quan al 1973 el productor Jorge Arqué els va obrir les portes d'EMI i Rafael Gil, compositor i home de confiança de la discogràfica es va enamorar de "Charly" i va apadrinar el naixement de Santabárbara. El nom feia referència al lloc on els vaixells guarden els explosius i volia significar la força amb la que el nou grup irrompria en el panorama musical espanyol. I així va ser. "Charly" es va convertir en un número u i Santabárbara triomfava a Espanya, a Europa i a Hispanoamèrica. A l'èxit de "Charly" envan seguir d'altres ("Adiós amigo", "Chiquilla" "¿Dónde están tus ojos negros?", "Recuerdo mi niñez"...), però tot es va estroncar amb la mort sobtada del bateria Alberto López, víctima d'un càncer. Santabárbara va passar a ser un duo i al 1979 i amb el canvi de companyia (d'EMI a RCA) començaven una nova etapa sense l'èxit de l'anterior. Tot i així van gravar encara tres LP's, fins que al 1984 el grup es dissol. Mario Balaguer passa a ser el director musical d'una important sala de festes a Mallorca i l'Enric Milián viu bàsicament de fer músiques per a publicitat. Anys més tard es retroben i graven dos discos més com a Santabárbara: "Divertimento" (1991) i"Algo está cambiando" (1996), l'últim com a Santabárbara. El 1999 moriaMario Balaguer. Al 1998 l'Enric havia tornata la música formant part de La banda del cocodrilo, juntament amb altres components de diversos grups dels setanta. L'experiència va durar ben poc i al 1999 va reaparèixer fugaçment amb la música en play-back de les cançons de Santabárbara,anunciant-se com a Enrique Milián, la voz de Santabárbara. El 2006Jerónimo Martínez (22-7-1953), mític bateria de grups com Los Salvajes i Lone Star i que ja havia tocat amb ell i el Mario durant més de vint anys, li va proposar recompondre Santabárbara i va convocar un guitarrista de prestigi, el Carlos Rodas (17-6-1956), per completar la formació. Des de llavors fins ara,ells tres mantenen viul'esperit i les cançons de Santabárbara. L'any 2010 van ser ja a El Club de la Cançó i avui ens fa molta il·lusió tenir-los de nou.