¿Qué frutas del paraíso,
cuáles aljibes del cielo
nutren tu voz? Dime, canta,
pájaro del arpa, oh lira.

Luis Cernuda (El arpa)

La busca del Verb primogènit, de la Paraula (una unitat poètico-musical que, abans de la caiguda de l'home en el pecat original, restava en perfecta harmonia) ha estat una de les obsessions expressives dels creadors musicals. Amb aquesta recerca constant ja no tan sols s'ha volgut recuperar aquesta poderosa unitat, avui perduda, sinó també les propietats i les forces secretes que, segons la mitologia, emanaven d'aquesta unitat. Segons s'explica Orfeu, gràcies al seu art, va ser capaç d'amorosir el cor de Plutó o la lira d'Anfió, fill de Zeus i Antíop, feia que les pedres es moguessin sense cap necessitat d'esforç físic. Creguem o no creguem el mite, el cert és que precisament la relació entre poesia (text) i música (so) és la que ha provocat algunes de les més meravelloses músiques com ho poden ser les de Monteverdi, Mozart o Verdi.

D'una forma o altra , però, tots els cantants i en especial els cantautors s'han qüestionat en algun moment aquesta relació. La comesa d'Arianna Savall s'afegeix a la comesa ja desenvolupada per multitud de cantautors, amb l'interès propi d'una intèrpret formada exquisidament dins la música antiga, un gènere que s'ha preocupat intensament sobre la relació entre música i text. A partir d'aquesta coneguda relació, l'Arianna es proposa fer un pas endavant i deixant anar la seva imaginació musical ens dóna una suggerent visió musical de determinats poemes d'importants plomes com Joan Salvat Papasseit, Miquel Martí i Pol, Robaiyat de Omar i Antonio Machado.

L'eco de ressons musicals pretèrits amb d'altres de més contemporanis, en la visió de la cantatriu i arpista, edifiquen una presència musical poderosa que s'adequa perfectament a les necessitats d'uns textos que, gràcies a la música, assoleixen una major expressivitat i intensitat. Amb la troballa d'un espai on es fusionen música i text, l'Arianna no ha fet més que afegir-se a una tradició (la de la recerca de la música en el poema i la de la veu en la música) que, segons multitud de tradicions filosòfiques, teològiques i literàries, no intenta més que dir tot allò que no pot ser dit únicament a través de la paraula parlada ja que només pot ésser dit cantant.

Oriol Pérez i Treviño
Assagista i musicòleg. Coordinador de Joventuts Musicals de Catalunya

L'Arianna porta la música a la sang. Va néixer l'any 1972 a Suïssa, a Basilea, en el sí d'una família de músics catalans; filla de Jordi Savall, un dels més prestigiosos intèrprets de viola de gamba a escala mundial, i de la reconeguda soprano Montserrat Figueras. Als deu anys va començar els estudis d'arpa classica que va continuar més tard a Barcelona sota la direcció de Magdalena Barrera i al 1993 iniciava els estudis de cant al Conservatori de Terrassa amb M. Dolors Aldea. Al 1996 obtenia el diploma professional d'arpa al Conservatori de Terrassa. De nou a Suïssa, el mateix any 96 prosseguia els seus estudis de cant amb Kurt Widmer i d'arpa a l'Schola Cantorum Basiliensis on va treballar la música medieval amb Dominique Vellart. A partir del 1997 va començar a col·laborar amb els concerts i enregistraments dels conjunts Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya, Malapunica i Ricecar Consort entre altres conjunts de música antiga, realitzant concerts als Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, Israel, i a diversos països d'Europa i d'Amèrica del Sud. En el paper d'Eurídice a l'Orfeo de Claudio Monteverdi, va debutar a l'òpera l'any 2000, al Festival de Musique Ancienne de Beaune i al febrer del 2002 ho feia a Barcelona, al Teatre del Liceu. Pero en paral·lel a la seva intensa i extensa carrera com a concertista i cantant, tan difícil de resumir, l'Arianna va començar-se a interessar per la poesia catalana fa cosa d'uns deu anys i de retruc es va sentir impulsada a musicar alguns poemes. Per aquell temps va tenir la sort de conèixer personalment Miquel Martí i Pol, un poeta que havia marcat la seva adolescència. El Martí i Pol li va fer a mans una bona colla dels seus llibres i l'Arianna es va posar a musicar versos del poeta de Roda de Ter i també de Salvat Papasseit. Després van venir altres poetes i aviat va bastir un repertori que fa uns quatre anys va prendre forma d'espectacle i el va presentar a Roses. Ara dotze d'aquestes cançons han estat reunides en un disc que és previst que aparegui aquest mateix any amb el títol de "Bella terra". Seran dotze poemes musicats de poetes catalans, castellans i un d'àrab, més dues cançons tradicionals. Totes les composicions porten el segell musical de la seva autora que es declara influenciada per tota la música que ha escoltat i que l'ha marcat, des de la clàssica i l'antiga fins el pop i el country, passant per la música celta, la brasilenya, la italiana, la grega, l'àrab... Aquesta nit l'Arianna ens presentarà algunes d'aquestes cançons més alguns temes instrumentals en un espectacle que ha volgut muntar per a aquesta ocasió sota el títol de "Una nit mediterrània". A l'escenari de El Sielu l'acompanyarà el percussionista grec Dimitris Psonis que, a més a més d'haver col·laborat amb diferents orquestres simfòniques i amb grups de música antiga i de música contemporània, acompanya actualment a la Mª del Mar Bonet i al músic Javier Paxariño. Mentre que l'Arianna farà sonar la seva arpa barroca, el Dimitris s'acompanyarà amb l'Ud -un llaüt àrab-, el Zas -un instrument turc- i el Santur -un instrument turc-grec-. Serà, tal com ho ha volgut l'Arianna, una nit per apropar-nos al Mediterrani a través d'un viatge musical i poètic.