Em penso que va ser a les acaballes del 75 que vaig escoltar, entre divertit i sorprès, aquell "Qualsevol nit pot sortir el sol". Aleshores jo era un estudiant de primer de bup, tenia catorze anys, i recordo que m'anava fent gran a mesura que els discos d'en Jaume Sisa rajaven. Vaig escoltar -i fins memoritzar!- la "Galeta Galàctica". Després va venir el doble de "La catedral". Com que aleshores ja feia tercer, tenia setze anys i érem al 77 -un any de glòria disbauxada, on nigú semblava manar i tor era possible!-, vaig celebrar el Nadal assistint amb una colla de l'"insti" a l'espectacle qeu feia al Saló Diana. Suposo que ja vaig baixar a Barcelona molt predisposat, però en Sisa en directe em va impactar fins la darrera cançó, fins el darrer comentari. Després l'he tornat a escoltar en d'altres concerts, en els altres discos. Li he llegit els llibres i les entrevistes. Fins i tot, aquí a Manresa, vaig col.laborar a treure-li a l'escenari aquella Issetta de "Nit de Sant Joan" per tal que, malgrat els problemes de vista, en Jaume Sisa sortís a l'escenari des de la foscor per interpretar el paper de Macari, amb els Dagoll-Dagom... En fi, la devoció per en Jaume Sisa ha estat la del seu itinerari, fet de canivs i d'absències. De reflexions i divergències. Del Sisa polièdric -i del Ricardo Solfa, i del Ventura Mestres, del Viajante...-, però, sobretot, de l'artista integral -el poeta, el músic, l'actor-. De molt jove vaig abocar-hi també el meu germà. I ara, de gran, m'encanta que les meves filles ja reconeguin el "Visca la llibertat". I continuaré buscant, amb tantes marrades com calgui, aquell Cabaret galàctic de la República Irreal. O la República Ideal que les melodies d'en Sisa, de sempre, han inspirat. I que ens l'acosten.

Ramon Fontdevila i Subirana
Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Manresa

El dia de la Mercè el Jaume Sisa farà 53 anys. Canta des d'abans de fer-ne vint. Havent format part del "Grup de Folk", Sisa publica un single l'any 68, "L'home dibuixat", i un primer LP, "Orgia", l'any 71. Però no seria fins al 75 quan arribaria la seva consagració definitiva amb la publicació dels disc "Qualsevol nit pot sortir el sol". La cançó que li dóna títol, segurament la més coneguda de tot el seu repertori, exemplifica ella sola el món oníric per on discorre la creativitat del seu autor. Un món surrealista i màgic, forjat en la imaginació d'un cantant que no es port comparar amb cap altre i que s'autodefineix com a "galàctic". A aquell disc el seguien els elepés "La geleta galàctica", "La Catedral", "Sisa & Melodrama" i "La màgia de l'estudiant". L'any 79 fa la seva primera incursió teatral col.laborant amb el grup Dagoll-Dagom a l'obra "Antaviana", experiència que repetiria l'any 81 amb el mateix grup a "La nit de Sant Joan". Els dos treballs apareixerien més tard en disc. Del 82 al 84 enregistra consecutivament "Barcelona postal", "Roda la música" i"Transcantautor. Última notícia". Amb aquest disc, Sisa, d'una manera totalment inesperada, anuncia, l'any 84 la seva retirada.

Inesperadament també, reapareix l'any següent a Madrid, cantant boleros, transmutat en el seu alter ego Ricardo Solfa, un nom que ja havia adoptat en la primera etapa de la seva carrera sent cantant d'orquestra i amb el que ara enregistrava tres discos més: "Carta a la novia" (1987), "Cuando tú seas mayor" (1988) i "Ropa fina en las ruinas" (1992). Al 96 edita encara un quart disc-llibre en castella, "El viajante", sota la doble personalitat Jaume Sisa-Ricardo Solfa. Al setembre de l'any passat, dintre el festival Altaveu, a Sant Boi, Sisa retornava cantant en català les cançons del seu nou disc "Visca la llibertat" i el passat 19 de gener el presentava amb tots el ets i uts al Palau de la Música Catalana. Era el seu primer "Palau". Avui el tenim en el seu primer "Sielu", més a prop que mai. Jaume Sisa, cantautor galàctic.