Era l'estiu d'un setanta i tants (no em feu calcular...), jo tenia 14 o 15 anys. Amb en Toni Rosell vàrem anar d'intendents a Estiula, a unes colònies d'estiu del Mijac. Jo, però, era de "cau". Ep!, no ho dic per marcar diferències (bé... potser una mica...), ho dic perquè el meu cap preferit del cau era en Fèlix, en Fèlix Sànchez, al que m'agradaria fer-li arribar, allà on sigui, una abraçada d'aquelles grosses. Bé, el cas és que en Fèlix tocava la berra al grup Poble Lliure, cantava molt bé, i m'havia ensenyat un parell d'acords de guitarra: el Re i el La, majors tots dos.

A les colònies d'Estiula, en Toni i jo cantàvem cançons amb la guitarra, amb el La i el Re, és clar. Perquè totes les cançons les fèiem amb el La i el Re, i un grapat de marrecs de 9 o 10 anys ens escoltaven embadalits: en Toni i jo, amb les guitarres i el La i el Re (majors tots dos) ens sentíem Simon i Garfunkel. Aquella tarda, en poca estona, alguns d'aquells marrecs van aprendre a fer el La i el Re, i durant tota la resta del dia es va anar escoltant la lletania per tota la casa : "rum, rum, rum, rum; rom, rom, rom, rom: Re, Re, Re, Re; La, La, La, La......" Al vespre, havent sopat, hi havia una vetllada, i aquella canalla varen fer-hi una actuació. En Pep, tímid, cantava, en Xevi aguantava al Jordi enfilat a coll i bè damunt seu amb la guitarra. Per a mi aquella va ser la primera actuació d'Els Sis d'Aquí. Am La i amb Re, per descomptat.

Des d'aquell dia fins avui ha plogut molt, han plogut assajos, amors, bobdilans, feines, lluisllachs, beatles, esquirols, amics, viatges, concerts, discos, joanissacs, leonardcohens, amics, convidats, vida, vida, VIDA!. I ara, més de quaranta anys després d'aquelles colònies i d'aquells acords, qui ho havia de dir, els anys setanta ens semblen llunyaníssims, han desaparegut moltes coses; allò que llavors era una novetat ara ja és vell... i Els Sis d'Aquí encara són joves. Per molts anys!

Lluís Pinyot
Cantant i animador infantil.

El grup Els Sis d'Aquí neix a Manresa a la segona meitat dels anys setanta. Sorgeix dintre del moviment junior de la parròquia de Crist Rei on la colla de nois i noies que l'acabarien formant passaven les tardes de dissabte. Eren el Jordi Ribot (28-6-1964), el Pep Basiana (24-9-1963), la Montse Casserres (11-3-1965), la Nuri Cabanes (6-9-1965), el Xevi Oller (14-1-1964) i el Xavier Mestres (2-11-1963).Compartien una mateixa admiració per les cançons que cantava el Lluís Pinyot, un dels seus monitors i d'alguna manera el seu mestre. El Lluís Pinyot, amb pocs anys més que ells (però que llavors semblaven molts), un aire tipus John Denver i un carisma personal que els fascinava, va ser qui els va animar a crear el grup. Un grup que va començar dient-se Els cabirols i que després de buscar un nom definitiu acabaria sent Els Sis d'Aquí.

El 7 d'octubre de 1978 van actuar per primer cop al Festival de Folk i Rock a l'escola el Pare Algué de Manresa. Després d'aquella primera actuació en van venir d'altres per Manresa i la comarca fins que van acabar participant en diversos festivals de folk i concursos per tot Catalunya. El 1979 van proclamar-se guanyadors del 3er Festival de la cançó de Prats de Lluçanès i el 1980 van ser els guanyadors del 1er Festival Interprovincial organitzat per la Veu de Lleida a Tàrrega, amb dues cançons pròpies. Però el major ressò el van obtenir el 30 de desembre del 1979 quan van quedar finalistes al concurs "5 cèntims d'or", organitzat per la Generalitat i que els va suposar l'enregistrament de la cançó "La Ginesta" en un disc col·lectiu al Teatre Romea de Barcelona on també hi van participar la Marina Rossell, la Guillermina Motta i el Celdoni Fonoll. El 18 abril del 1980 Els Sis d'Aquí van fer el seu primer gran concert a la Sala Loiola de Manresa. Aquell dia va representar la seva consagració com un grup de referència a la ciutat. El 1982 van incorporar al bateria Josep Sallés i va ser també aquell any quan van enregistrar un cinta de casset, la seva única gravació oficial, el seu únic llegat sonor. Es titulava "A cavall sense brida". Dos anys després, el 6 de maig del 1984, van fer el seu recital de comiat al mateix escenari on s'havien presentat el 1980, el de la Sala Loiola que llavors ja es deia Sala Ciutat.

Durant sis anys, entre el 78 i el 84, Els Sis d'Aquí van fer uns quatre-cents concerts arreu de Catalunya, alguns d'ells compartint escenari amb figures de la cançó de l'època. Però on van triomfar més va ser a casa seva, a Manresa, arrossegant un munt de fans adolescents, joves i no tan joves, que omplien els llocs o anaven i cantaven les seves cançons. La mateixa gent que aquesta nit omplirà el Teatre Conservatori per assistir a aquest concert únic i tan especial per als Sis d'Aquí i per al seu públic.