Fa ja molts anys, un company de feina, a qui dec aquest i molts altres favors, m'insistia per que m'apropés a La Boite de Barcelona per veure un concert del grup del seu millor amic. "Son boníssims, ja veuràs, t'encantarà". De sobte em vaig trobar en un local subterrani, fosc i ple de fum, amb un petit escenari central on cinc personatges creaven, amb total sincronització, harmonies tan profundes que em van fer perdre el nord. Sincerament, en sortir d'aquell local, no em podia creure que el que havia presenciat no estigués succeint a Menphis, o Alabama, sinó a pocs carrers de casa meva, i que els responsables d'allò no fossin llegendes de nom Jones, Taylor o Smith, sinó Ramon Montardit, Oriol Ragull i companyia. Mesos més tard vaig poder aconseguir una maqueta, que encara guardo com el mes valuós tresor d'un autèntic fan. I un temps després va arribar el primer i disc, fantàstic! Amb les noves incorporacions sonava més bé del que mai hauríem imaginat, tot i que el segon àlbum va superar-lo sense dubtes, però és que el tercer encara és millor. I a ritme de gairebé un per any, ara ens presenten un quart treball on, mesclant el rock amb el blues i el blues amb el funky, desdibuixa els límits de la perfecció. Podríem dir que en deu anys d'història han fet mes de 500 concerts per tota la península, que han tocat en un Palau Sant Jordi davant de 15.000 persones, i no mentiríem. Però els números no ens explicaran mai la intensitat, la màgia que desprenen aquests cinc bons amics dalt d'un escenari. És el seu habitat naturaI, es veu a primer cop d'ull. I el més sorprenent de tot és que Sol Lagarto no sols ha sobreviscut tots aquests anys, amb algun canvi de formació inclòs, sinó que ha madurat amb prou habilitat com per mantenir l'essència d'aquells primers dies. Una essència que resta intacta en cada assaig, en cada actuació, per més adversitats que es presentin. Us ho dic de primera mà. Perquè, coses de la vida, el destí va voler que l'any passat m'oferissin acompanyar-los en les seves cites per tota Espanya, i entendreu que amb aquest currículum no m'hi podia negar. Però si són avui al Club de la Cançó, crec que no és només per ser una molt bona banda de rock. Sol Lagarto, senzillament, son avui en dia uns excel·lents creadors de cançons. Cançons de les que transmeten, de les que expliquen històries properes fins al punt que els seus personatges esdevenen tan reals com qualsevol dels que ens envolten. I això, senyores i senyors, més enllà de la seva gran destresa instrumental, és el que els fa universals. Que gaudiu de l'espectacle!

Xavi Torres
Roadmanager de Sol Lagarto

Sol Lagarto va néixer a Barcelona l'any 1998. Els seus primers components van ser Ramon Montardit (baix i cors), Oriol Ragull (guitarra), Álex Vivero (guitarra), Mero Morató (veu) i Néstor Busquets (bateria). L'any 2000, a Vigo, van gravar la seva primera maqueta am el títol de "Barbarella". En els anys següents van guanyar diversos premis: Al 2001el Festinov (Catalunya), al 2002 elVilla de San Adrián (Navarra), i al 2003 van ser finalistes del Villa de Bilbao. També van participar a diversos festivals com el Festival Serie Z o el Bike Rock Festival. Al 2002 la formació inicial va canviar a l'entrar com a bateria Norman Cilento. Al 2004, amb més de tres-cents concerts fets arreu d'Espanya, participen per primer cop al Festival de Blues de Cerdanyola i al Senglar Rock, a la vegada que fan de teloners en diversos concerts del grup The Quierboys. Aquell any també canviarien el cantant incorporant-se al grup Ernest "Joe" Armengol. Amb ell Sol Lagarto va gravar el seu primer disc, "Mira adelante". El segon cd, "Cálido", apareixia al 2005. Era un disc totalment acústic que oferia una cara diferent del mateix grup però sense renunciar a les seves arrels. Amb el bagatge d'aquests dos discos i moltes hores de vol van fer un concert a la sala Bikini de Barcelona d'on en sortiria el dvd "La noche del show", que es va publicar aquell mateix 2005. Al 2006 publiquen el seu tercer disc, "Mundo Circo", un treball que marca un punt d'inflexió en la seva carrera fins llavors, obrint-se a altres estils i a d'altres sons, bo i conservant el seu gust pel rock'n'roll més clàssic. A finals del mateix any, Álex Vivero, un dels dos guitarristes de la primera formació, abandona Sol Lagarto tot i que, fins a l'actualitat, encara segueix vinculat a les produccions del grup. El lloc de l'Álex el passaria a ocupar Frank Montasell a principis del 2007, el mateix any en que editen el seu disc "Prorrogado" i en què es proclamarien guanyadors del Concurso de Rock em Directo de Leioa. La gira de presentació de "Prorrogado" els ha dut per les principals ciutats espanyoles des de l'agost del 2007 fins el passat mes de març. El punt culminant d'aquella gira va tenir lloc al Palau Sant Jordi de Barcelona al presentar-se com a teloners de Fito & Fitipaldis davant de més de quinze mil persones. Durant els seus deu anys de vida Sol Lagarto fet sonar les seves cançons a les sales més importants del país, ha participat en un gran nombre de festivals i han compartit escenari amb altres grups de primera fila. Avui estrenen a Manresa la seva gira catalana en format acústic. Ernest "Joe" Armengol, cantant; Oriol Ragull, guitarra, Frank Montasell, guitarra; Norman Cilento, bateria i Ramon Montardit, baix i cors, són Sol Lagarto. Aquesta nit les seves cançons ompliran el Club d'una atmosfera màgica i inusual.