El ClubProgramacióHistòriaAgendaEnllaçosNotíciesLlibre de visitesCrèdits@
Clica per ampliar


Clica per ampliar

Clica per ampliar
SANTI VENDRELL. Parlem-ne

Vaig descobrir la música d'en Santi Vendrell una tarda d'estiu en un mas arrecerat de la Garrotxa. Només tenia dotze anys, però hi ha emocions i pessigolleigs interns que difícilment s'obliden. Un preadolescent que encara no s'havia enamorat de cap noia i que, empès per un embruix sensorial d'unes cançons, es va pinzellar amb traços ben definits com serien els seus futurs festeigs. D'amagat, amb la ingenuïtat d'un temps de cireres, estimava… Malauradament vaig errar en les meves ficcions entusiastes. Cap experiència en l'art d'estimar no va ser, ni ha estat capaç encara de destil·lar un vapor tan íntim com els secrets del cor que dibuixava en Santi. Han passat molts anys d'ençà d'aquella descoberta i és un bon moment per aturar-me en silenci i observar aquest quadre antic i calitjós que he deixat enrere. Un camí blanc i negre per aquests paisatges de la Mediterrània on la música d'aquest cantautor mai ha deixat de ser la sintonia al compàs de les meves empremtes. També de les meves caigudes, dels abismes més foscos per on he levitat, i dels pocs èxits investits. Ara, com ell, jo també escric. Sense arpegis de guitarra, ni acords harmònics que trenin melodies. La meva música encara és, com en aquell mas de la Garrotxa, la d'en Santi. Perquè cap altra com la seva em segueix embriagant d'aquella poció efervescent, d'aquell sentir-me enamorat sense estar-ho efectivament, d'aquell voler plorar sense estar trist. Dia a dia encara em deixo seduir per una nostàlgia retrobada i molt personal.. "Parlem-ne", apel·la l'amic Santi en el seu darrer treball. Però millor que sigui ell qui ens parli, amb la seva veu de cadències emotives, que nosaltres l'escoltarem. Sóc amant del paper buit i del silenci. El silenci sovint és tendre i necessari, sobretot si som capaços de trencar-lo amb una cançó, amb un mormoleig, amb una nova nostàlgia. I és que no volem oblidar-lo. Perquè som molts que darrera el glaç encara l'estimem.

Àlex Garrido
Escriptor i admirador incondicional d'en Santi Vendrell.

Nascut el 22 de novembre del 1959 a Sant Boi de Llobregat, Santi Vendrell té 21 anys quan irromp al món de la cançó amb el seu disc "Un quadre antic" (Edigsa. 1981). Des d'aquell moment es perfila ja com una nova veu a tenir en compte. Només un any després publica un segon disc, "Secrets del cor" i es referma en el paper de cantautor romàntic. És a l'any 1984 quan arriba a les cotes màximes de popularitat i també de vendes (despatxant-ne la xifra de 25.000 còpies) amb el seu disc "Negre i blanc". Catalunya viu una certa revifalla pel que fa a la cançó amb l'aparició de diversos cantants que semblen cridats a iniciar un recanvi generacional. Santi Vendrell n'és amb diferència l'exponent més destacat i el que té més èxit entre els joves, principalment entre les noies, augurant també un recanvi pel que fa al públic i als gustos amb una cançó sentimental i, com es va remarcar sovint, despolititzada. L'èxit ascendent del Santi Vendrell fa que els seus segon, tercer i quart disc, sonin per tot Espanya al ser escollits per la Cadena Ser per a la llista dels 40 Principals, recolzats més enllà de la pura operació de promoció de la seva discogràfica. En aquest sentit el seu és un cas singular dintre de la cançó en català. Al 1985 apareix el disc "Darrera el glaç" al qual segueixen "Dia a dia" (1986) i "Mediterrània" (1988), marcant cada un d'ells un lleu pero continuat declivi en la seva carrera. La seva participació en la campanya de Convergència, composant "Fem i farem" com a himne de la formació, va suposar-li un llast que el va marcar negativament i que també li va fer perdre moltes actuacions. Vint anys després li ha suposat guanyar un judici contra aquell partit al querellar-se per la utilització de la seva cançó en la campanya de les penúltimes autonòmiques. Allunyat de la fama la seva discografia es completa amb un disc que va passar desaperçebut, "Oblida'm si no em vols" (1990) i amb "Molt personal" (1993), amb arranjaments de Manel Camp i Josep Lluís Moraleda. L'incompliment d'una promesa de subvenció per aquest disc va rematar una ratxa negativa que el va apartar per dos anys de l'activitat musical. Durant la segona meitat dels 90 i fins l'any 2000 va regentar "La Taverna" i "El Refugi", dos locals de Platja d'Aro on canta i per on passen també d'altres artistes. Al 2001 apareix un nou cd, "Concert acústic", on interpreta en directe algunes de les seves antigues composicions juntament amb grans èxits dels artistes de la cançó en català. Fa ben pocs mesos, a finals del 2008, ha vist la llum un nou disc, "Parlem-ne", amb el qual el Santi Vendrell vol retornar a l'activitat musical plena i a reconquerir un espai, el de la cançó romàntica en català, que resta buit des de fa anys.

Clica per ampliar


Clica per ampliar

Clica per ampliar

Fotografies: LLuís Biel
<<<<