Hi ha coses que no es poden aprendre: es tenen o no es tenen. El talent, per exemple, no s'ensenya a les acadèmies. L'ofici tampoc. Per tenir ofici -que és el que determina, al cap i a la fi, quan s'és professional d'alguna cosa- cal posar-s'hi. I, en l'ofici de cantar, posar-s'hi vol dir hores i hores d'escenari. De qualsevol escenari. Tan se val si és petit o molt petit, si no hi ha públic o si el públic que hi ha s'està escoltant a sí mateix.
D'això, el Joan en sap molt. Les hores que va passar rascant la guitarra i deixant-se la veu als bars de Barcelona el van llicenciar en la universitat de la música en directe. Ho dic perquè ho vaig veure, perquè ho vaig viure, perquè vaig compartir aquells anys amb ell. Després, va voler fer un màster en popularitat que el va portar a les oides i als ulls del gran públic. Però la seva llum s'hauria encés tard o d'hora. Potser sense enlluernar tant, però hauria acabat brillant amb llum pròpia.
El cas és que ara el tenim amb un disc sota el braç que s'ha cuinat ell mateix, a la seva manera. Perquè ho pot fer, perquè ho sap fer, perquè el seu talent li permet fer de guitarrista, de baixista, de bateria, de teclista… No he conegut ningú amb una capacitat tan gran per a l'autoaprenentatge. Poseu a les seves mans un instrument qualsevol i en un quart d'hora n'estarà traient profit.
A El Sielu el podreu veure tal com el vaig conèixer jo: ell, la guitarra i les cançons ben nues. És una de les maneres que té de posar-se davant del públic i de defendre el seu repertori. No serà la primera vegada. Molts anys d'ofici i molt talent l'avalen. Que el disfruteu.

Albert Fibla
Cantant i amic del Joan Tena

El Joan va néixer el 9 d'octubre del 1977 a Barcelona, al barri de Les Corts, i des de llavors, i per motius de treball, tant ell com la seva família no han parat de voltar. Ha viscut al Prat, a Sant Boi, a L'Hospitalet, a Tremp, a Las Palmas... Va descobrir el món musical sense haver-se de moure de casa, amb un pare músic que li va posar la seva pròpia guitarra a les mans quan tenia només dotze anys i li va donar també les primeres classes. D'ençà del primer concert que va oferir, mig enganyat, a un càmping de Castelldefels, el Joan va tastar el que representa ser artista, i li va agradar. A partir d'aquell moment va començar a tocar a petits locals de música en viu. Gràcies a un conegut, ell i dos amics més van muntar un espectacle de versions al Bar Mediterráneo, a Barcelona, un dels locals que més l'ha marcat. Després va actuar a d'altres com Bare Nostrum, La Fàbrica... Un cop desfet aquell primer grup el Joan es presenta artísticament com a Johnny i les seves actuacions a Barcelona li ocupen totes les nits de la setmana. El Lunátic, el Pipiolo, el Teatre Malic, La Boheme -a Esplugues-, són alguns dels llocs que el van veure actuar. És el moment en què comença a composar les seves pròpies cançons. Viu de cantar i de donar classes de guitarra i munta un estudi on grava les seves cançons i les d'altres companys, tant cantautors com grups. Al 2001 va participar com a guitarrista a una obra teatral titulada "El baró i la leprosa", de David Cirici, dirigida per Jordi Vilà. Durant aquest temps, mentre participa a la obra de teatre i canta als bars, porta la programació dels concerts a la sala La Fábrica de L'Hospitalet. Buscant més sortides a la seva vocació es presenta a un concurs de TV3 dins del programa "Les 1000 i una", on queda tercer amb la cançó "La noria de Víctor", més tard inclosa en el seu primer disc. D'altra banda, i amb un company del Bar Mediterráneo, col·labora musicalment en un programa esportiu de RAC1. Però l'oportunitat més ferma i més inesperada de donar-se a conèixer li va arribar quan va ser escollit per participar a la segona edició d'Operación Triunfo, un programa on un cantautor no deixa de ser un "rara avis" i, no obstant això, va aconseguir fer-s'hi un lloc destacat. De la nit al dia es va convertir en un rostre popular i en un cantant valorat. Del "single" "Ve, prueba y verás" se'n van vendre 200.000 còpies. El 2003 apareix el seu CD "Cosas que pasan". Passa l'eufòria d'O.T i el Joan Tena es manté en la mateixa línia de cantautor proper i fidel als petits espais que el van veure néixer com a artista. Aquest 2007 ha publicat el seu segon CD, "2 maneras". És un disc absolutament personal en el que ell mateix toca en diferents pistes tots els instruments que s'hi poden escoltar. Amb tot, res millor per conèixer el Joan Tena que escoltar-lo en directe. Va ser al Club al maig del 2004 i avui estem encantats de tornar-lo a tenir amb nosaltres.