Ser un "Tinglado" és tenir una filosofia de vida: s'és o no s'és. Ser un "Tinglado" és per damunt de tot un exercici d'amistat. Quan els amics es troben, xerren, riuen i fan gresca. Els Tinglados a més a més fan la seva música. La cosa comença a Callús quan a un murri que volia ser metge li regalen una guitarra perquè deixi d'emprenyar. En Pitu va fent fins que inevitablement ensopega amb en Toni, i tots dos, des d'aleshores plegats, comencen a dir coses allà on els deixen: és igual al carrer que a un forat negre, és igual sota els focus d'un escenari que a la llum d'una bombeta. Fan les seves lletres, les seves músiques, la seva insolència els fa atrevir-se amb els clàssics... Segueixen però sent amics, rient, fent gresca. Fa uns anys composaren una cançó country i els va semblar que era bo quedar-se amb una harmònica que, això sí, portava enganxada una noia. D'aquella col·laboració n'esdevingué un trio amb l'Antònia. I ben pensat a qui no li agrada fer un trio? Aquell so començava a tenir, a més a més de sentiments, una potència que demanava un suport fort i ferotge. Passaven per allà en Toni León i el seu baix. Els hi van prendre les mides i el doctor certificà que tots dos eren prou sòlids. S'ho passen bé, continua la gresca i la seva amistat. La química entre els quatre bull. Jo vaig ser testimoni de com una tarda, després de tres hores d'assaig, el baixista, engrescat, començà a fer unes frases... Moments després l'harmònica fa una melodia. Vist i no vist les guitarres surten de les fundes i comencen a sonar. Tres sessions després el tema estava llest. Avui els el sentireu tocar. Fora senzill acabar aquí, però no. Fa uns dies (tan pocs que no ha sortit a la foto) van adoptar un cadell. Jove, sí, però amb un caràcter indiscutible, amant de la música en el seu més ampli sentit. Bregat en les baquetes dins les mil batalles del rock i sensibilitzat per les muses del jazz. El nou germà confrare es diu Carles. En definitiva fan més música, més gresca i més amics. Tingla2 ens oferirà avui el seu treball, les seves veus i, per sobre de tot, la seva amistat. Senyores i senyors, benvinguts al món dels Tingla2.

Pere J. Moya
Amic i col·laborador de Tingla2

Tingla2 va néixer com a duo -la xifra ho fa evident-, però ben aviat s'hi van afegir més músics, havent tingut diverses formacions. El grup va sorgir al 2002 al caliu de la colla de bicicleta de muntanya on van coincidir el Toni "Petri" Mercadal (Manresa, 1959) i el Pitu Feliu (Callús, 1960). En les trobades que es feien hi solien aparèixer guitarres i la complicitat musical que es va establir entre ells dos va fer que s'engresquessin a encarrilar aquella afició. Al cap de poc feien les primeres cançons i aquell mateix any tocaven en públic per primera vegada a les escales de l'església de La Pietat, a Vic, a l'ombra del Mercat de la Música Viva. Tots dos havien sentit la vocació per la música molts anys abans. El Toni Mercadal havia format part del grup "Gebre", a finals dels setanta, i el Pitu Feliu, dels quinze als dinou anys, com a guitarra del grup callussenc "Marbre", havia fet des de música emparentada amb el rock simfònic fins a música de ball en més d'una festa major. Poc després del seu debut en públic els Tingla2 fitxen un percussionista, el Jordi Vall, d'Avinyó, que hi tocava el calaix. Amb ell actuarien prop de tres anys. Al 2005, abans que el Jordi abandonés el grup, l'Antònia Avilés (Santpedor, 1962) hi incorpora la seva harmònica. Després s'hi afegiria el baix del Toni León (Manresa, 1967) i l'Ivan García amb la bateria. Al cap d'un any i mig el bateria deixava el grup i Tingla2 es consolidava com un quartet. Des de fa escasses setmanes el Carles Garrido (Manresa, 1976) hi aporta de nou una bateria. De manera que Tinglados s'estrena altra volta com a quintet aquesta nit al Club de la Cançó. Són cinc músics amb cinc històries musicals diferents que convergeixen en una de comuna. L'Antònia viu la seva passió per l'harmònica estimulada per un mestre excepcional com el Pau Comellas. El Toni porta anys amb el baix i el segueix estudiant a l'Escola de Música de Santpedor, ha tocat amb el grup Krü i coincideix amb l'Antònia en el grup de versions Roll Papers. Per la seva banda el Carles es un experimentat bateria vinculat a diversos grups (Street Bastards, Garrigals, The Black Kiss Project...) mentre segueix estudiant a Terrassa i també a Santpedor amb el Xevi Camp. Tingla2 es nodreix de les cançons del Toni i el Pitu -especialment del Pitu, que també cultiva la vessant poètica- amb algunes versions de música anglosaxona cantada en català. Tenen editades dues maquetes que són ja més un document per al record que no pas una carta de presentació perquè les dues van ser gravades encara com a duo. L'Antònia, el Pitu el Carles i els dos Tonis posen tota la seva passió en el grup però defugen les metes professionals perquè actuen amb Tingla2 per donar sortida a les seves inquietuds i també com una forma de passar-s'ho bé. Aspiren, això sí, a què el seu públic també se senti implicat amb les seves cançons i s'hi trobi tan de gust com ells a cada concert.