És cert que el nom no fa la cosa, però moltes vegades hi ha noms artístics que ens predisposen a imaginar el tipus de música en que s'enquadren. En aquest sentit els Túrnez & Sesé d'entrada em van desorientar i em van deixar a l'expectativa fins que els vaig escoltar. Descobrir-los va ser una sorpresa més que agradable, però em van seguir deixant amb una qüestió sense resoldre: com explicar la música que feien a aquells que no els coneixien? Hores d'ara encara no ho he aconseguit. I com que no puc establir cap similitud amb cap altre grup, quan m'ho demanen els dic que musiquen poetes, els parlo de la formació que porten, dels instruments, de la veu tan característica i amb tanta grapa del Túrnez, els parlo de l'ambient musical que creen... però segueixo sense poder definir-los com un tot. Tenen els Túrnez & Sesé la força de les propostes artístiques úniques, però també arrosseguen -no es pot pas amagar-, el llast dels artistes que fan una música no apta per a majories. No dic pas que sigui de minories, però sí que per disfrutar amb ells s'ha de tenir el do d'apreciar els matisos, de saber recrear-se en els detalls, de deixar-se endur més enllà d'allò que estem escoltant per endinsar-nos en el propi univers creat per nosaltres a partir de les seves cançons. Crec que valia la pena retrobar-nos amb ells a El Club de la Cançó i escoltar en directe "L'arbre de l'esperança". Enmig del neguit exagerat que vivim en aquestes dates, el nou disc dels Túrnez & Sesé, i per extensió la seva presència a El Sielu, ens posa a recer de tant desfici, ens assossega.

Josep Mª Oliva
Membre de El Club de la Cançó

La història de Túrnez i Sesé és una història molt recent. Per situar-la en els seus orígens i en la seva raó de ser ens n'hem d'anar al Matarranya, una comarca aragonesa amb una notable influència del català, que hi perviu d'una manera marginal i que es manifesta amb tota una cultura pròpia del lloc. Des de fa molts anys el Xevi Túrnez i el Daniel Sesé tenen allà la seva segona residència i és allà on es van conèixer. Comparteixen també els dos una antiga vocació musical que en el cas del Túrnez es materialitza en diferents experiències, entre elles la seva etapa com a cantant del grup De-Clan amb els que va arribar a gravar dos discos als anys 80. Un bon dia, i per raons professionals -ambdós son dissenyadors- Daniel Sesé coneix el Carles Teres, de l'Associació Cultural del Matarranya, una iniciativa per dignificar i donar a conèixer la cultura d'aquella comarca, qui li proposa musicar tres o quatre poemes del desaparegut Desideri Lombarte. Lombarte, que havia sigut un dels impulsors de l'Associació i un dels poetes més destacats del Matarranya, va morir l'any 89 havent deixat diversa obra publicada. Eren uns poemes que havien de convertir-se en cançons per ser inclosos en un disc col·lectiu d'homenatge. Aquí és on comença la història del grup. El Daniel s'entusiasma tant amb els poemes del Lombarte que n'acaba musicant 23. Es llavors quan pensa en Xavi Túrnez per posar-hi la veu. A partir d'aquell moment tot s'accelera. Al gener del 2000 neix Túrnez & Sesé. Al cap de poc s'uneix a ells el músic Jesús Vidal, amb qui comencen a assolir una certa sonoritat mediterrània, i també el Jean Pierre Guitard, un altre músic inquiet interessat per un pop electrònic d'avantguarda, que duia ja alguns discos editats a França. L'any 2001 Túrnez & Sesé guanyen el concurs Sona 9 que convoca anualment la Generalitat i la revista Enderrock. Aquell premi comportava la gravació d'un disc que sortiria l'any 2002 "Quedarà la paraula", amb 14 poemes musicats del Desideri Lombarte. Amb ell obtindrien el premi al Disc Català de l'Any de Ràdio 4 i iniciarien el camí de la professionalització Al setembre d'aquest 2004 han editat el seu segon CD, "L'arbre de l'esperança", amb un recull de poemes de Josep Carner i Salvador Espriu. Per presentar aquest disc tornen a El Club de la Cançó, on ja van actuar al maig del 2002. En aquesta ocasió el grup presenta algun canvi en la seva formació. Ara són el Xavi Túrnez (veu), Daniel Sesé (guitarra), Jesús Vidal (llaüt, bandúrria, guitarra clàssica i percussions), Jordi Ruiz (violoncel) i Laia Rius (violí i veu).