El ClubProgramacióHistòriaAgendaEnllaçosNotíciesLlibre de visitesCrèdits@
SANTI VENDRELL - Els secrets del nostre cor

Quan un cantautor et dedica una cançó es fa difícil tenir gaire objectivitat. Tampoc la pretenc, perquè en qüestió d'emocions i sentiments el que importa precisament és la subjectivitat. En Santi sap posar notes a la subjectivitat. En Santi crea fons musicals als sentiments universals. Les seves composicions són bandes sonores que acompanyen l'experiència quotidiana d'estimar o el seu enigma. Potser per això ha titulat un del seus treballs més importants: "Secrets del cor"

En Santi ha trobat la seva forma particular d'expressar les seves emocions. No es fàcil dir allò que sentim i potser per això cerquem altres llenguatges a través dels quals expressar el que es cou al nostre cor. Sovint penso que els artistes ho són perquè a través del seu art poden expressar allò que senten però que els costa tan de dir. Una d'aquestes maneres és fer cançons i cantar-les. Amb la guitarra al davant, com si d'un refugi es tractes, en Santi es permet fer allò que altres reserven per a la intimitat. I quan la intimitat surt per la veu, quan el qui parla és el cor tothom calla, tothom escolta perquè aquella veu se't fica a l'ànima. Això és el que passa quan escoltes en Santi.

La vida professional d'en Santi no ha estat fàcil. Si aquest ofici és del tot irregular i un tant capriciós, en Santi ha viscut autèntiques muntanyes russes. Com la seva cançó "Blanc i Negre" en Santi passa de forma visceral del blanc al negre i al revés. Aquesta radicalitat sovint la traït però també l'ha fet viure amb una intensitat reservada només pels valents, pels que es llancen darrere el que volen. De tot segur que n'ha après i de tot segur que en sortiran més cançons.

Ara quan escric això és de nit i sóc a Sant Boi, al poble en el que tantes hores hem compartit amb en Santi. Hem fet moltes i moltes passejades de nit. D'aquí va néixer una de les cançons que més m'agraden del meu amic: "El meu poble de nit". Potser perquè a cada petjada anàvem forjant la nostra amistat. Perquè compartíem aquella intimitat que desprès només jo entenia en cada cançó. Ara fa temps que no passegem perquè les tries de la vida ens ha dut per llocs diferents. Però queden les cançons; I només cal escoltar-les una vegada més per tornar a sentir la vella amistat, per tornar a sintonitzar-nos. Aquesta és la grandesa i la misèria del que escriu cançons. Arriba un dia que aquelles cançons ja no els pertanyen...són nostres! Formen part dels secrets del nostre cor.

Xavier Guix
Consultor en comunicació

Nascut el 22 de novembre del 1959 a Sant Boi de Llobregat, Santi Vendrell té 21 anys quan irromp al món de la cançó amb el seu disc "Un quadre antic" (Edigsa. 1981). Des d'aquell moment es perfila ja com una nova veu a tenir en compte. Només un any després publica un segon disc, "Secrets del cor" i es referma en el paper de cantautor romàntic. És a l'any 1984 quan arriba a les cotes màximes de popularitat i també de vendes (despatxant-ne la xifra de 25.000 còpies) amb el seu disc "Negre i blanc". Catalunya viu una certa revifalla pel que fa a la cançó amb l'aparició de diversos cantants que semblen cridats a iniciar un recanvi generacional. Santi Vendrell n'és amb diferència l'exponent més destacat i el que té més èxit entre els joves, principalment entre les noies, augurant també un recanvi pel que fa al públic i als gustos amb una cançó sentimental i, com es va remarcar sovint, despolititzada. L'èxit ascendent del Santi Vendrell fa que els seus segon, tercer i quart disc, sonin per tot Espanya al ser escollits per la Cadena Ser per a la llista dels 40 Principals, recolzats més enllà de la pura operació de promoció de la seva discogràfica. En aquest sentit el seu és un cas singular dintre de la cançó en català. Al 1985 apareix el disc "Darrera el glaç" al qual segueixen "Dia a dia" (1986) i "Mediterrània" (1988), marcant cada un d'ells un lleu pero continuat declivi en la seva carrera. La seva participació en la campanya de Convergència, composant "Fem i farem" com a himne de la formació, va suposar-li un llast que el va marcar negativament i que també li va fer perdre moltes actuacions. Vint anys després li ha suposat guanyar un judici contra aquell partit al querellar-se per la utilització de la seva cançó en la campanya de les penúltimes autonòmiques. Allunyat de la fama la seva discografia es completa amb un disc que va passar desaperçebut, "Oblida'm si no em vols" (1990) i amb "Molt personal" (1993), amb arranjaments de Manel Camp i Josep Lluís Moraleda. L'incompliment d'una promesa de subvenció per aquest disc va rematar una ratxa negativa que el va apartar per dos anys de l'activitat musical. Durant la segona meitat dels 90 i fins l'any 2000 va regentar "La Taverna" i "El Refugi", dos locals de Platja d'Aro on canta i per on passen també d'altres artistes. Al 2001 apareix el seu últim CD fins ara, "Concert acústic", on, en un enregistrament en directe, interpreta algunes de les seves antigues cançons juntament amb grans èxits dels artistes de la cançó en català. Aquest és el concert que presentarà a El Club de la Cançó, acompanyat pel Pau Ferrer al violoncel i la seva pròpia guitarra.


Fotografies: Josep Comellas
josep@kumi.cat
http://www.kumi.cat


<<<<